En ocasió del 35è aniversari d’Intermèdia, el director d’un dels periòdics de més tirada de Catalunya ens saludava amb una dedicatòria on ens qualificava com una agència que sap dialogar amb els mitjans de comunicació perquè comparteix el mateix llenguatge.
Efectivament, cal dir sense falsa modèstia que aquesta qualitat destaca força al nostre ADN, atès que molts de nosaltres vam iniciar el nostre itinerari professional treballant als mitjans. Una feina feta amb d’esforç i més d’una i de dues jornades de plenitud professional i fins i tot històrica.
Ara, l’objectiu és aconseguir construir una comunicació ètica i responsable utilitzant un llenguatge amb codis compartits, capaç de facilitar les relacions entre uns i altres, destriant el gra de la palla, sintetitzant, prioritzant, i en definitiva, no fent perdre el temps a ningú.
Sembla fàcil, oi? Doncs no tant. Aquests objectius no serien possibles sense la preexistència d’un clima de confiança mútua, basat en el respecte, el coneixement dels interessos recíprocs i les seves limitacions, les conveniències horàries i, posats a dir-ho tot, les rutines i les manies de cadascú.
Perquè de manies en tenim tots i la majoria força raonables: no és igual contactar telefònicament un professional quan està repassant els més de 100 emails que rep cada dia, que fer-ho quan està acabant de redactar la peça que ja fa estona que li està reclamant el seu cap de secció.
Ni és igual enviar una nota de premsa ben titulada, amb una bona entradeta de no més de 5 o 6 ratlles, que no pas obligar-lo a llegir una mini tesi doctoral que només interessa a qui l’ha escrit i, tal vegada, al seu client.
Tampoc és aconsellable enviar una nota de premsa cada dia, llevat que es tracti d”informar a l'informador” sinó només aquelles que connectin amb l'interès general, tenint en compte que aquesta connexió és la que dóna sentit a la feina dels periodistes i dels mitjans de comunicació pels quals treballen. I a la nostra és clar.
Trobar aquesta connexió i saber-la expressar correctament, és la tasca prèvia que cal fer abans d'adreçar-se als mitjans i, de fet, a tothom, sabent a més a més que la bona reputació és quelcom que pot trigar anys i panys en construir-se i menys de cinc en minuts a fer-se miques.
Les relacions mediàtiques són doncs una tasca fortament arrelada a l’activitat d’Intermèdia des dels seus inicis a l’any 1990, i solen ser sempre a la base d’altres camps de treball com són les relacions institucionals, els afers públics, la formació en habilitats comunicatives, la comunicació interna, el lideratge, el landing o l’organització d'esdeveniments.
Segur que l’amic Albert Sáez hi estarà d’acord.
Que tingueu un bon mes de maig!